dissabte, 18 de maig del 2013

L'LHC o Gran Col·lisionador d'Hadrons


Ara que acabem de començar la unitat d'energia nuclear, em semblaria interessant conèixer el funcionament de “El gran col·lisionador d'Hadrons” també anomenat LHC, per les seues sigles en anglès, o “Màquina de Déu”.

L'LHC es troba entre França i Suïssa, i ens va costar als fons europeus prou milions d'euros, concretament una mica més de 3000, que evidentment són prou, encara que també ens puga semblar una quantitat ridícula en comparació amb la quantitat destinada als rescats de la banca, tenint en compte els beneficis científics que açò pot aportar.

Molts de nosaltres encara que coneguem a grans trets com funciona, qui més qui menys coneix que accelera alguna mena de partícules per fer-les xocar i estudiar les reaccions, no coneguem realment quina és la seua finalitat amb exactitud, per això tractaré de simplificar el seu funcionament.

Podríem sintetitzar la funció dels acceleradors de partícules diguent que són aparells que utilitzen camps electromagnètics per accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt pròximes a la llum. Amb allò es desitja fer-les xocar, produint una gran quantitat de noves partícules, generalment molt inestables i que no duren quasi un segon, i estudiant així les partícules que varen ser col·lisionades mitjançant les que foren generades amb el xoc. Aquest tampoc resulta un mètode molt innovador ja que cal dir, que encara que aquest siga el col·lisionador més gran del mòn, hi han hagut molts d'altres prèviament, tant lineals com circulars, encara que no d'estes magnituds, de 27 quilòmetres de recorregut.

Com possiblement hagueu sentit, hi ha qui diu que aquest aparell pot provocar l'aparició de forats negres, els quals s'engolirien la terra en un bufit, però bé és cert que la immensa majoria de la comunitat científica rebutja estes afirmacions, classificant-les com a ximpleries, encara que sempre hi haja algun científic desitjós de fama que defenga l'oposat.


Una simulació de l'LHC, mostrant com es preveu que siguen les traces del bosó de Higgs.
Aquest complexe aparell permetrà investigar més profonament sobre l'origen de l'univers, és a dir, sobre com va succeir l'anomenat “Big Bang”, així com tenir en compte o rebutjar teories com la teoria de cordes, la existència de la matèria i energia obscura, o unificar teories mitjançant enllaços entre elles que es puguen descobrir, etcètera.

Fins al moment ja s'han fet descobriments, com el de l'aparició del “Bosó W i Z”, responsables de la interacció nuclear feble, al poc temps d'inagurar-se l'aparell. O uns d'altres més actuals i importants, com puga ser el descobriment del "bosó de Higgs" o "partícula de Déu", el que ha fet que es puga confirmar l'existència del "camp de Higgs", que al mateix temps ha provocat que el seu descobridor, Peter Higgs, estiga proposat a premi Nobel enguany.

Amb aquesta gran màquina a disposició de la ciència s'esperen assolir nous i revolucionaris descobriments en el futur, com els assolits fins al moment, que puguen fer comprendre millor l'univers, objectiu del qual rau la física.


Elias García Sancho
2n Batxillerat A
IES Cid Campeador
  




Per a una informació més àmplia sobre en que consisteix i com funciona l'LHC, he trobat aquests dos articles, que també m'han ajudat a fer aquesta entrada al blog, a banda d'unes altres webs com puguen ser fòrums científics, la viquipèdia, etc.

2 comentaris:

  1. Aquesta entrada és un poc antiga 2008!!!, des de llavors a plogut molt i s'han descobert algunes coses interessants, per exemple el Bosó de Higgs o partícula de Deu. Per tant l'LHC ja ha ofert certs fruits que podries comentar...

    ResponElimina
  2. He tingut en compte les teues puntualitzacions, i he modificat una mica l'article, reestructurant la part final i afegint nova informació. Dis-me que et pareix si us sembla adient.

    ResponElimina